Notice: Use of undefined constant NO - assumed 'NO' in /var/www/fonsdartferrerpedrol.org/mainfile.php on line 2 biografia
Síntesi biogràfica

 Neix a Terrassa a la llar d’una família obrera del tèxtil. Fent cas de la seva veta artística i a desgrat dels pares entra als 12 anys d’aprenent de pintor al taller dels germans Viver.

Autodidacte. Va anar només 4 anys (1924-1927) a les classes nocturnes d’art de l’Escola d'Arts i Oficis, de caràcter molt sensible però ferm i orgullós alhora, les deixà, al sentir-se menyspreat pel seu mestre que era també el seu patró, al que tant admirava, que diu que es sentia “afectat” quan estava al costat seu.

Aquest primer desengany el torna crític. Caut i esquiu pel que fa a un tipus de societat i estaments, en lloc d’anorrear-lo, encén la guspira de la rebel·lia, esperonant-lo a l’estudi i el treball.
 
Al 1927 creix entre ells, joves artistes, la idea de crear una societat on reunir-se que substitueixi a Terrassa, al ja desaparegut “Gremi d'Artistes”. Tots són condeixebles i companys de feina compartint també sortides i amistat. Al fundar-la li posen de nom “Amics de les Arts”.
 
Al poc de casar-se, l’aixecament militar i la Guerra civil 1936-1939 l’afecta profundament.
 
És a la dècada dels 40 que trenca, decebut, amb l’art que no es proposa ni diu res, cremant gran quantitat de les obres que li semblen més anodines.
Fa del “seu” art mitjà d’expressió de criteris i sentiments, i colpit pels fets imposats, omple llavors les seves obres de símbols i metàfores.
 
Estudiós amb allò que li interessa : antropologia, història, arqueologia, filosofia... Preocupat íntimament pels fets socials: misèria, immigració, cultura, explotació, racisme...
 
Escriu també, amb contundent i vigorosa ploma, sentències, poemes i prosa com a complement de la seva creativitat. Llegeix molt: Almirall, Riba, Verdaguer, Garcia Lorca, Reclús, Nietzsche, Machado, Russell, Dostojevskij, Tagore ...
 
Polèmic i inconformista fa qüestió de tot, que esbrina llavors en profunditat, fins a la dissecció. Es mou inquisidor entre els ambients culturals i artístics, tenint cura però de la seva implicació, doncs fuig d'alienar-se en “ismes” o formacions que puguin coaccionar llur llibertat expressiva. Massa Coral de Terrassa, Blaus de Sarrià, Dau al Set, Art Nou, Penya artística Revolt, Grup fotogràfic del Casino del Comerç, etc., són contactes temporals dels que no dubta en apartar-se’n, encara que pel seu prestigi, nom i posició social el puguin afavorir, igual com fa més tard dels ambients intel·lectuals i progressistes de la Barcelona dels anys 60/70.
 
És només a Amics de les Arts de Terrassa on exposa regularment i la única entitat que freqüenta fins a darrera hora.
 
Sense deixar mai de pintar, manté aquests postulats fins a la fi dels seus dies, amb una escèptica posició distant, respecte a l’art, tendències i artistes, evitant quan convé l’opinió, amb la rialla o la sortida fora de to.
 
Qui sap riure, viu...
El carnaval del mon és fondo, fondo com una gran rialla.
Joan Ferrer Pedrol
1910-1997
 
Aquesta sentència, que sempre portà com a bandera, defineix íntimament, el perquè de la seva particular, i a cops tragicòmica, posició emprada davant la societat i l’opinió que d’ella tenia.

 

 

Pinzellada cronològica de l'obra de Ferrer Pedrol

Ferrer Pedrol s'inicia amb les classes d’art de l’Escola municipal d’Arts i Oficis de Terrassa deixant-la tres anys més tard. És doncs, de formació autodidacta.

La seva obra comença, com és de preveure, per un realisme d’escola que es reflexa en les obres que va deixar, indultant-les de la crema que va fer a primers dels 40 “per trencar amb un art que no es proposa ni diu res, buit de contingut”, segons les seves mateixes paraules.
 
Ferrer Pedrol no fa mai un art comercial, pinta el que ell sent i vol, sense traves, fugint de les corrents del moment o les modes. Encabir-lo en un estil o tendència es fa difícil. Naturalment que Ferrer Pedrol realitzà quadres, poemes o dibuixos amb motiu decoratiu, de divertiment o d’esplai, però és el caràcter, la dedicació, la fidelitat, la coherència i la “sincera humanitat” de les seves obres, posades sempre al servei del seu criteri i forma de ser, el veritable “fil conductor” i l’estil per a definir-lo.

Els anys 40 i 50 desenvolupa una pintura canviant. Expressionista de caràcter, fa incursions a l’impressionisme amb tocs d’imaginativa fantasia, mesclant el paisatge i la figura amb cuidats detalls hiperrealistes, en temes on domina un subjectiu i voluntari surrealisme amb el que intenta superar el quiet immobilisme i la censura de l’època. Dibuixos, poemes i escrits d’aquell moment es corresponen d’estil i de intencions.
 
Entre els 60 i els 70, sempre figuratiu, no defineix un estil, que sotmet sempre a l’expressió, dels temes de denúncia, crítica o testimoniatge que el neguitegen. Tintes planes, grissalles, raspats, gruixos, degradats de tons, oli, llapis tou i acrílics, sobre paper, teles o contraplacat serveixen els seus propòsits.
 
Més tard, amb un estil neo-figuratiu més peculiar, d’acabats molt fins i brillants i de cuidada i laboriosa execució, realitza el seu discurs: oliveres, bodegons, paisatges, al·legories, a cops amb rerafons d’homenatge o rebuig comparteixen la tendència.
 
Continuant aquest camí, fa també, als 80 i 90, grans series de dibuixos a llapis, tinta i aiguades, a cavall entre el realisme i el còmic que fan palès el seu humanisme insistent en temes com la guerra, la llibertat, la xenofòbia o la pau.
 
Fins al darrer dia, cada cop més segur, dóna més i més importància al tema, despreciant el virtuosisme. Vol ser gràfic, directe. Tant se val per ell l’estil, “el contingut determina la forma i el color”.
Tots els drets reservats © 2010 - fonsdartferrerpedrol.org - Valid XHTML 1.1 CSS Válido